Història castell
El castell de Heidelberg, en alemany, Heidelberg Schloss, està situat a uns 80 metres sobre l'Altstadt, és a dir, sobre el (casc antic) de la ciutat. Consisteix en una construcció que, avui en dia, està formada principalment per ruïnes, però que en el seu moment va realitzar un paper molt important a partir de l'època en què els Comtes Palatins van triar Heidelberg com a ciutat residencial, aproximadament l'any 1225, i es va transformar en un dels palaus més rellevants del Sacre Imperi Romanogermànic.
Aquest castell també es destaca per la història d'amor entre el príncep elector Frederic V i la princesa Isabel Estuardo, d'Anglaterra. Com era comú en l'època, el seu matrimoni va ser realitzat per conveniència, però els dos es van enamorar, ja que durant aquest període les dones joves acostumaven a casar-se amb homes més grans, i en el seu cas tots dos eren joves. Per a preparar-se per l'arribada de la seva estimada, Frederic V va decidir canviar l'estructura del castell, va transformar els torraines en un teatre on es podrien representar les peces preferides d'Isabel, també va construir una biblioteca, un gran jardí i desenvolupar diversos detalls pensats per agradar a la jove princesa.
Frederic V va decidir fer un regal per Isabel, com una forma de demostrar el seu amor cap a ella. Va manar construir una porta, a forma d'arc, coneguda com a Elisabethentor. L'arquitecte de la porta va ser Salomó de Caus, que també és el responsable pel disseny del Jardí Barroc del Palatinat del Castell de Heidelberg. Segons la història, per poder fer la sorpresa la porta va ser construïda en una única nit.
Durant el regnat del Comte Lluís V van començar a haver-hi conflictes entre protestants i catòlics, amb la protesta de Martí Luter, que també es va dislocar a Heidelberg per defensar una de les seves tesis. En 1619 els protestants van oferir la corona de la Bohèmia a Frederic V, elector Palatí, qui ho va acceptar, desencadenant la Guerra dels Trenta anys. Durant aquesta Guerra el castell va ser bombardejat pel primer cop, marcant el moment quan la construcció del castell va acabar, ja que durant els segles vinents només va haver-hi destruccions i reconstruccions. Els francesos, durant la Guerra dels 9 anys, van fer volar diverses parts del castell utilitzant pólvora. Durant el segle XVIII, un duc va voler reconstruir el castell, però un llamp va caure a l'edifici, i a partir d'aquest moment el castell es va quedar en ruïnes. Durant el període Barroc, volien construir els castells seguint el model del palau de Versalles, de tal manera que van traslladar la cort a Mannheim.
Una cosa que també ens va semblar interessant va ser una anècdota que ens va explicar sobre un amant que va escapar per finestra deixant una marca del seu peu a terra, segons la llegenda, aquest home es destacava molt entre les dones de cort, i el peu de qui encaixi perfectament amb la seva petjada també és un bon amant.
Per arribar al castell és possible anar caminant o a través d'un dels funiculars més moderns d'Alemanya. La visita comença a un pati, a través d'on podem veure la façana renaixentista de l'edifici. A la part de dins, també podem veure un dels més grans barrils de vi del món, amb una capacitat de més de 220.000 litres. Durant la visita ens van explicar que alguns camperols dipositaven allà la porció que havien de donar als nobles, i posteriorment, en les grans festes que feia hi havia una canonada de plom que conduïa el vi cap al menjador. També ens van parlar sobre Perkeo, un nan que feia de bufó a la cort. Segons les històries, diuen que ell bevia més vi que els mateixos nobles i que va morir quan en lloc de vi li van donar aigua per beure.
Durant el Romanticisme el castell va tornar a guanyar un destac, ja que van fer reviure l'estil grecoromà, van reconstruir algunes parts del castell i van dedicar un gran esforç per conservar les ruïnes. Avui en dia el Castell de Heidelberg és considerat un dels símbols més destacables de la ciutat.